Pàgines

diumenge, 30 d’agost del 2009

A favor de pagar els drets de successió i per l'abolició de les herències.

Fa dies que hi penso, estic parlant de la campanya en contra a pagar els drets de successió. Arreu he vist cartellets penjats a botigues, restaurants i altres llocs d'interès públic. M'agradaria aprofitar igualment la xarxa per compartir què penso sobre aquest tema. D'entrada em sembla una campanya populista i clarament manipuladora de l'opinió de persones de bona fe que només pensen en els seus petits estalvis i en la seva casa guanyada amb esforços diaris de subsistència. Estic segura que la o les ments pensants que han endegat aquesta campanya no tenen sous mileuristes, ni han d'anar a l'oficina d'atur a tramitar paperassa, ni han d'anar a Càrites a buscar menjar ni roba, ni són immigrants que han estirat el braç més que la màniga, ni immigrants de tercera generació que els pares vivien a zones perifèriques, ni treballadors de la construcció que es passen moltes hores a sol i ombra esquivant la mort del dia a dia. A qui interessa realment que s'aboleixi aquest impost?Sobretot a aquells que tenen grans capitals, grans terratinents, grans empresaris, aquells que com deia Baudrillard viuen en la hiperrealitat, que es passen la meitat de la seva vida en els aeroports que són els no-llocs. On no hi passa realment res d'important. És curiós que Alain de Botton conegut pels seus vídeos i llibre Les consolacions de la filosofia s'hagi instal·lat a la terminal d'un aeroport per escriure què hi passa. Si és que hi passa res que no sigui el que hi ha a la ment dels que viatgen. Com si això es pogués traspassar a un llibre que segurament serà un bestseller.

Aprofitant l'efecte papallona, i rellegint als utilitaristes que afirmaven que s'ha de procurar el major bé pel major nombre de persones, penso que aquest impost serveix precisament per redistribuir la riquesa i, les herències, també, serveixen per perpetuar unes diferències socials que, com en el cas de la noblesa antigament, no s'havien guanyat per mèrits propis sinó per ser fill de qui s'és.

Quants paràsits coneixem que viuen del cognom familiar, només cal fixar-se en la premsa del cor i de tots aquells que per ignorància volen imitar-los. Així espero que, aquesta nova pandèmia no sigui malaltissa sinó que ens faci ser més justos. Encara que tots sabem que allò que és just no és sempre factible, però jo afegeixo que si pensem que no és just no serà mai factible.





1 comentari:

Llorenç Esteve ha dit...

Exemple: Herència de 250.000€ (41milions, el valor d'un pis mig)
>
> A pagar:
>
> CATALUNYA (PSC/PSOE ERC ICV-EUiA) 41.423EUR (7milions ptes)
>
> CASTILLA-LA MANXA (PSCM/PSOE) 2.153€ (358.394 ptes)
>
> CANTÀBRIA (PRC PSC/PSOE) 4145 (68.922 ptes)
>
> PAIS BASC (PSE/PSOE PP) 0€ (Zero ptes)
>
> BALEARS (PSIB/PSOE Bloc UM) 414€ (68.922 ptes)
>

Si estas conforme amb això endavant tothom es lliure de pensar el que vulgui, pero els meus pares son grans un dia d'aquest el meu pare pot fallar, tenen un pis comprat, son jubilats d'una clase mitja, quan tindra que pagar la meva mare per que l'estat li aixequi l'embargament de les comptes. 7 milions de pesetes, i com ho fara?.....