diumenge, 5 de juliol de 2009

Tornar a l'origen metafòric de les paraules.

Hi havia una vegada al segle XXI, dos homes, un que no volia que la seva ànima fos explotada, l’altre que el seu cos. Finalment tots els papers s’havien intercanviat, i ningú sabia qui era qui, o pot ser sí, simplement s’havien trastocat tots el rols coneguts fins aleshores. Fa molta calor i els grills es queixen insistentment, el so del seu violí es repetitiu i molesta, no tenen cordes per afinar ni melodies per tocar. Tampoc tenen amants i estan lligats a la immediatesa natural. No sabria si dir la a les civilitzacions reprimeixen a través de les paraules, amants? Aquesta ja és una paraula major, i no la utilitzo ni per a mi mateixa... No en tinc, jo, d’amants... Es pot ser l’amant d’un home del qual l’únic que vols és que t’estrenyi entre els seus braços en un lloc tancat? Es pot ser l’amant d’un home del qual només vols aquestes estones robades? El gust de la mel. Salwa Al Neimi.

La distinció tradicional entre cultura i civilització en llengua alemanya, sembla que, avui en dia, i quan llegeixes aquestes pàgines s’esvaeixi. La cultura en majúscules d’un poble es dilueix en la civilització d’aquest, i alhora la civilització passa a formar part de la cultura. És per això que, aquesta distinció que potser era vàlida al segle XIX, com deia ma mare, no em fa el pes! Com es pot separar la Cultura de la cultura, o la cultura, em majúscules o minúscules, de la civilització. De la mateixa manera que quan es parla de xoc de civilitzacions es fan desaparèixer les dones. El biaix, en el nostre cap, deu ser molt gran.

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

M´ho he llegit un parell de vegades i t´he de confessar que estic una mica espessa i em costa trobar "l´origen metafòric de les paraules" avui.Deu ésser pel temps.
Em quedo amb el el llibre del qual parles, "El gust de la mel".M´atrau el tema i sobretot la visió femenina.La pregunta que es fa em sembla, com a mínim, reveladora.
Records

macondo ha dit...

Potser estic una mica críptica. El títol fa referència a la crítica al llenguatge de Nietzsche.