dijous, 23 de juliol de 2009

Humanitats

Avui cau foc, l’estiu ha arribat al seu punt àlgid; els vents africans escombren tot el que troben al seu pas, fins i tot les tempestes són d’origen africà com ho fóra l’origen de la humanitat.
El mercat és ple d’humanitat, gent de tots els continents mercadegen amb productes d’arreu, però el mercantilisme va ser desnonat en favor del liberalisme, que com tots els ismes comporten altres ismes.
Hi ha paraules, però, que no admeten ismes, com ara sinceritat, amistat, agraïment, generositat... I potser en aquestes paraules trobem la clau que obra totes les portes: la del paradís i també de l’infern.
En el drama grec s’hi trobaven representades ambdues parts i com bé sabien els antics grecs, i el savis de totes les èpoques, l’ànima humana està feta de foc, un foc que no destrueix sinó que transforma.

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

No hi havia caigut mai en què aquestes paraules no admeten
-ismes. Per alguna cosa deu ésser.
Tampoc recordava que l´ànima està feta de foc. Si és així, que cremi i ens transformi, peró a fi de bé.
Fa poc que he acabat de llegir "El gust de la mel", més aviat l´he devorat, ara l´haig de païr. Gràcies per parlar-ne.

macondo ha dit...

Com diuen els grans: no es mereixen!
Bona nit.