dimarts, 12 d’agost de 2008

L'atzar i la necessitat

Avui hi ha una entrevista bastant interessant a la contra de La Vanguardia al neorobiòleg Pierre Magistretti que va sobre la relació entre la ciència i l’inconscient.

A partir de la revolució científica, i amb l’avenç espectacular de la ciència amb el seu propi mètode, es van començar a separar els diferents àmbits del coneixement i es parcel·laren de tal manera que es van convertir en dipòsits estancs. Anteriorment, els sabers, arts i ciències, s’interrelacionaven sense solució de continuïtat i donaren fruits meravellosos. Així Aristarc de Samos, des d’un mètode deductiu observacional va arribar al coneixement de l’esfericitat de la Terra, Anaximandre de Milet va concebre la idea que els ésser vius havien evolucionat, o Demòcrit concep l’àtom com una de les parts més petites que conformen els cossos, això només per posar alguns exemples. Durant l’Edat Mitja l’antropocentrisme deixa pas al teocentrisme, i qualsevol saber es veu sota la llum de la religió, cosa que fa que el coneixement científic de l’Univers s’aturi i se centri en la revelació divina, fet no menyspreable per altra banda.

Els prejudicis d’uns i altres, feren que, per exemple, Sigmund Freud fos ridiculitzat pels científics de la seva època, o Darwin atacat pels religiosos del moment. Tots ells es creien en la possessió de la veritat absoluta, i només hi ha veritat absoluta si creus en Déu, ara bé si no, tota veritat sempre serà relativa.

Tornant a l’article hi ha un munt d’idees interessants, com per exemple, l’existència de mecanismes que sembla que faciliten la reassociació d’idees creades per l’experiència, és a dir, que hi ha una realitat inconscient determinant per a l’individu que ens permet improvisar i crear. Després la pregunta inevitable, existeix el mal conscient? Ens parla de Freud i de les pulsions d’Eros o vida i Thanatos o mort, o com diria Empèdocles d’Agrigent en el seu Poema sobre la Naturalesa, i copïo literalmet de l’obra de G. S. Kirk i J.E. Raven Los filòsofos presocràticos, els fragments 414 Necios – pues no tienen preocupaciones de largo alcance- los que piensan que pueden llegar a ser lo que no fue previamente o que algo puede nacer o ser destruido totalmente. Pues es inconcebible la llegada al ser a partir de lo que en modo alguno es e imposible e inaudito que lo ente sea destruido, ya que siempre habrá algo en donde se pueda uno seguir apoyando. I el fragment 418 Y estas cosas jamás cesan de cambiar continuamente, confluyen unas veces todas en una sola por acción del Amor y otras se separan entre sí por el rencor de la Disputa.

Altres idees interessants són que difícilment es pot evidenciar el que la gent pensa realment, i que el nostre cervell gasta més energia quan parlem o pensem. És clar que, reconeix que de moment creure que hi ha una base neurològica en l’inconscient freudià és només una hipòtesi. També, és interessant pensar en si el determinisme és una interpretació a posteriori, és a dir, si els fets es produeixen a l’atzar o necessàriament. L’autor es decanta cap a què l’individu crea causalitats que no són reals ja que la consciència és útil però també ens limita. Resposta que no deixa de ser una altra hipòtesi científicament no demostrada, ni psicoanalíticament prou estudiada. Les preguntes i respostes segueixen flotant en l’aire com dirien els poetes.