divendres, 8 d’agost de 2008

Els homes que no estimaven les dones

L’estiu és una bona època per llegir, sobretot són prou entretingudes les novel·les negres. L’última que he acabat, ja fa uns dies, porta per títol Els homes que no estimaven les dones de Stieg Larsson, autor ja mort que deixa com a llegat altres dues novel·les no publicades. L’avala haver estat redactor en cap d’una revista sueca Expo que es dedicava a la lluita contra els moviments d’extrema dreta tan en voga a Europa, i encara avui en dia, cosa que no és gaire sorprenent tenint en compte el nostre passat històric i la naturalesa humana. Hanna Arendt interpreta que les formes modernes de poder, totalitarismes i feixismes del S.XX són propis d’una manera diferent que té l’ésser humà de situar-se en el món i de relacionar-s’hi. L’home-massa, individualista, troba noves formes de seguretat en l’anonimat que li permeten noves formes d’interrelació que provenen de la concepció del subjecte sorgit de l’edat moderna i que acaben afermant-se en la societat contemporània. L’individualisme genera aspectes positius i negatius en les relacions humanes, per una banda augmenta la llibertat interna i l’externa, però per l’altra ens aboca cap a formes de dominació impensables en altres èpoques i societats anomenades “primitives”. El jo característic de la nostra època viu isolat, angoixat, perdut, allunyat de veritats que ens garanteixen seguretats; en canvi el jo col·lectiu de les societats primitives, tal i com ho anomenarien els evolucionistes, viu de forma compacta i coherent amb la resta de la comunitat, sinó cau en l’ostracisme social que s’identifica amb la mort. Així, la mort tant pot ser física com social, que tant per uns com pels altres ve a ser el mateix.
I de morts i assassinats va la novel·la que per això és novel·la negra –llenguatge racista- com se sol dir. El títol no li escau gaire, es podria subtitular: Posi una hacker a la seva vida i resoldrà tots els seus enigmes. La noia que ajuda en la investigació és molt especial: antisocial, desconfiada, amb memòria fotogràfica, deixada en el seu aspecte físic, emocional, o per les tasques quotidianes de la casa; això sí molt intel·ligent gràcies a la seva memòria que li permet relacionar amb rapidesa diferents fets. No he sabut trobar a la novel·la el per què de la manca d’intel·ligència emocional, és possible que la causa fos l’altre tipus d’intel·ligència que li crea interferències, no ho sé...
En tot cas, és una lectura entretinguda per a qualsevol època de l’any.