dilluns, 25 d’agost de 2008

El tema de nuestro tiempo.

José Ortega y Gasset. El tema de nuestro tiempo.
Les diferents maneres de veure, interpretar, captar, sentir… el món són només diferents perspectives de la veritat. Ara bé, la peculiaritat de cada ésser, la seva diferència individual, lluny de ser un entrebanc per a captar la veritat és precisament l’òrgan pel qual pot veure la porció de realitat que li correspon. D’aquesta manera apareix cada individu, cada generació, cada època com un aparell de coneixement insubstituïble. La veritat integral només s’obté articulant el que els altres veuen amb el que jo veig, i així successivament. Cada individu és un punt de vista essencial. Juxtaposant les visions parcials de tots s’aconseguiria teixir la veritat omnímode i absoluta. Ara bé, aquesta suma de perspectives individuals, aquest coneixement d’allò que tots i cada un ha vist i sap, aquesta omnisciència, aquesta vertadera “raó absoluta” és el sublim ofici que atribuïm a Déu.
...
Aquestes són més o menys algunes de les últimes reflexions d’Ortega y Gasset al final d’aquest llibre, i jo em pregunto, qui pot pretendre crear una obra tan gran on se sumin milers de perspectives com aquell que vol fer encaixar mil nines russes dins d’unes altres mil, barrejar-les com si fossin els diferents licors d’una coctelera, i afegint el licor de la pròpia vida?